Per fi he pogut recuperar aquest blog. La veritat és que ha estat per manca d'ús que vaig perdre la memòria de les contrasenyes. Ja em diràs tu !!! Quina vergonya, però ... M'agradaria trobar el temps per poder-me dedicar, ni que fos cinc minuts, a escriure (sabeu que m'agrada) però no us prometo res. Tinc alguna aventura familiar que us explicaré ... esteu atents !! hahaha

Les intel·ligències de l'ésser humà

En Howard Gardner diu que hi ha diferents tipus d’intel•ligència que tots tenim !!!
Què fas quan et trobes algú que justeja en totes !!!, primer riure, a mi em falla, últimament, l’empatia o Intel•ligència Interpersonal, tot i que a ell també, després enfrontar-t’hi on s’evidencia que també ens justeja la intel•ligència intrapersonal. La intel•ligència musical en principi en tot això no tindria res a veure però sentint la música que porta al cotxe aquesta li manca a ell !! jajajajaja. La intel•ligència Lògica o numèrica assegura que no li falla perquè és llicenciat però quina garantia és aquesta davant un volant ?? De que li serveix ser llicenciat en alguna cosa si després no sap conduir i té un “cotxàs”, només perquè li digui: la teva intel•ligència espacial i física és inversament proporcional als cavalls del teu cotxe.
Compra’t una bici !!, al menys no faràs mal a ningú i potenciaràs la intel•ligència Naturista !!!

Amics, hi ha altres intel•ligències però totes van faltar en aquella trobada.

Quan les emocions es contradiuen

Pots estar trist i ser un dia preciós, pots tenir un bon dia i veure per la finestra llamps i bufaruts. Tenir ganes de trobar-te i patir pel dia, que tot sigui perfecte i estar incòmode. Estimar i voler-ne més. Viatjar i voler tornar a casa, estar a casa i voler escapar. Plorar d'emoció i riure de nervis. Dir que si però pensar que no i dir que no desitjant que sigui si. Voler i no poder i poder i no tenir-ne ganes.
Qui ens entengui que ens compri.

13 de setembre

Felicitats Jana !

Avui fa sis anys de la teva primera mirada, aquella que mai oblidaré, aquella que em dèia:
- Aaaahhi, eres tu !! Tenia ganes de veure’t, i seguidament, - Tinc gaaanaaaaaaa !!!

Molts dies han passat desde llavors i t’agraeixo cada una de les mirades que ens hem fet, cada cop més pícares, cada una de les rialles, cada cop més sorolloses i cada una de les carícies a la cara. Saps que m’agraden, eeehhhhh ???

Comences a llegir i aquest serà el primer dels meus regals, espero que t’agradi i que quan acabis, encara que no hagis entès l’emoció continguda que tinc en escriure-ho, m’abracis com sempre i em facis un petó d’aquells.

Felicitats Jana !
T’estimo

A coleeee !!

Per fi s'acosta el dia !! No sé qui té més ganes d'anar a cole, elles o jo.
Masses vacances, masses dies fent el que volen i ara, ja se'ls acaba la corda. Ja no saben què fer !!
... ara s'enyoren dels amics, de la mestra, del pati de sorra, de les cares brutes de xocolata amb mocs, jo també, tot i que pensant-ho fredament, què em comporta portar-les a cole ???
sssssssssssstreeeeeeeeeeeeessssssssssssssssssss
Llevar-me d'hora, "arreclar-me" passant ràpidament per davant el mirall, despertar-les sense presses però sense pauses i pregant que es llevin amb bon peu, preparar els esmorzars, vestir la petita i "lluitar" amb la gran perquè no s'encanti, rentar dents sense entendre perquè la boca més petita sempre és la que més costa de rentar, pentinar sense contemplacions i desitjant que avui, que serà el dia que anem més tard, no tinguin gimnàstica i vulguin cuetes, colònia a raig, revisar motxila i escales avall. Nenes al cotxe (vivim en un poble però tot, tot i tot ho fem amb el cotxe al cul), obrir porta, treure cotxe, tancar porta, acabar de treure el cotxe, corre, corre, corre, si arribo d'hora podré aparcar a prop, sinó ... ufff !!! més ssssssstreeeeeeeessssssss, aparco, descarrega nenes, motxiles, bata?, ah! no, avui no !!! uf ja em vèia tornant a casa.... arribem a la porta TANCADA !!! Colloooonssss, esperar .....
JA !!, la Mariana obre (no rieu, es diu així), quina col·loco primer? la petita o la gran?, se m'acut preguntar, ERROR, no es posen d'acord així que ... la petita primer. Adéu Fiona, un petonàs a la mare, fes bondat i NO peguis a ningú, jajajajaja, va Jana, maca, vés tirant que et miro des de la porta, evidentment triga un quart a arribar a la porta de la seva classe però perque la noia es gira cada tres passes per veure si l'espero, un petó a distància, un "va afanya't !!!, també a distància ...

Ja les he deixat a cole, ara em toca arribar a la feina, esbufegant (tot i que aniré amb cotxe) i allà, per fi, reposaré fins el migdia que tornaré a còrrer però això, serà una altra nota.