Les intel·ligències de l'ésser humà

En Howard Gardner diu que hi ha diferents tipus d’intel•ligència que tots tenim !!!
Què fas quan et trobes algú que justeja en totes !!!, primer riure, a mi em falla, últimament, l’empatia o Intel•ligència Interpersonal, tot i que a ell també, després enfrontar-t’hi on s’evidencia que també ens justeja la intel•ligència intrapersonal. La intel•ligència musical en principi en tot això no tindria res a veure però sentint la música que porta al cotxe aquesta li manca a ell !! jajajajaja. La intel•ligència Lògica o numèrica assegura que no li falla perquè és llicenciat però quina garantia és aquesta davant un volant ?? De que li serveix ser llicenciat en alguna cosa si després no sap conduir i té un “cotxàs”, només perquè li digui: la teva intel•ligència espacial i física és inversament proporcional als cavalls del teu cotxe.
Compra’t una bici !!, al menys no faràs mal a ningú i potenciaràs la intel•ligència Naturista !!!

Amics, hi ha altres intel•ligències però totes van faltar en aquella trobada.

Quan les emocions es contradiuen

Pots estar trist i ser un dia preciós, pots tenir un bon dia i veure per la finestra llamps i bufaruts. Tenir ganes de trobar-te i patir pel dia, que tot sigui perfecte i estar incòmode. Estimar i voler-ne més. Viatjar i voler tornar a casa, estar a casa i voler escapar. Plorar d'emoció i riure de nervis. Dir que si però pensar que no i dir que no desitjant que sigui si. Voler i no poder i poder i no tenir-ne ganes.
Qui ens entengui que ens compri.

13 de setembre

Felicitats Jana !

Avui fa sis anys de la teva primera mirada, aquella que mai oblidaré, aquella que em dèia:
- Aaaahhi, eres tu !! Tenia ganes de veure’t, i seguidament, - Tinc gaaanaaaaaaa !!!

Molts dies han passat desde llavors i t’agraeixo cada una de les mirades que ens hem fet, cada cop més pícares, cada una de les rialles, cada cop més sorolloses i cada una de les carícies a la cara. Saps que m’agraden, eeehhhhh ???

Comences a llegir i aquest serà el primer dels meus regals, espero que t’agradi i que quan acabis, encara que no hagis entès l’emoció continguda que tinc en escriure-ho, m’abracis com sempre i em facis un petó d’aquells.

Felicitats Jana !
T’estimo

A coleeee !!

Per fi s'acosta el dia !! No sé qui té més ganes d'anar a cole, elles o jo.
Masses vacances, masses dies fent el que volen i ara, ja se'ls acaba la corda. Ja no saben què fer !!
... ara s'enyoren dels amics, de la mestra, del pati de sorra, de les cares brutes de xocolata amb mocs, jo també, tot i que pensant-ho fredament, què em comporta portar-les a cole ???
sssssssssssstreeeeeeeeeeeeessssssssssssssssssss
Llevar-me d'hora, "arreclar-me" passant ràpidament per davant el mirall, despertar-les sense presses però sense pauses i pregant que es llevin amb bon peu, preparar els esmorzars, vestir la petita i "lluitar" amb la gran perquè no s'encanti, rentar dents sense entendre perquè la boca més petita sempre és la que més costa de rentar, pentinar sense contemplacions i desitjant que avui, que serà el dia que anem més tard, no tinguin gimnàstica i vulguin cuetes, colònia a raig, revisar motxila i escales avall. Nenes al cotxe (vivim en un poble però tot, tot i tot ho fem amb el cotxe al cul), obrir porta, treure cotxe, tancar porta, acabar de treure el cotxe, corre, corre, corre, si arribo d'hora podré aparcar a prop, sinó ... ufff !!! més ssssssstreeeeeeeessssssss, aparco, descarrega nenes, motxiles, bata?, ah! no, avui no !!! uf ja em vèia tornant a casa.... arribem a la porta TANCADA !!! Colloooonssss, esperar .....
JA !!, la Mariana obre (no rieu, es diu així), quina col·loco primer? la petita o la gran?, se m'acut preguntar, ERROR, no es posen d'acord així que ... la petita primer. Adéu Fiona, un petonàs a la mare, fes bondat i NO peguis a ningú, jajajajaja, va Jana, maca, vés tirant que et miro des de la porta, evidentment triga un quart a arribar a la porta de la seva classe però perque la noia es gira cada tres passes per veure si l'espero, un petó a distància, un "va afanya't !!!, també a distància ...

Ja les he deixat a cole, ara em toca arribar a la feina, esbufegant (tot i que aniré amb cotxe) i allà, per fi, reposaré fins el migdia que tornaré a còrrer però això, serà una altra nota.

Casament Cris i Ferran

Hola,

Ja veieu em van demanar si voldria dir unes paraules a la cerimònia i no vaig poder rebutjar l’oferiment, m’encanta parlar !!

Hauria de parlar d’ells, de com s’estimen, del projecte que avui formalitzen, del seu futur junts, però .... no ho faré.

Tot això queda entès avui amb el pas que fan davant tots nosaltres.

Avui parlaré de mi !!! I pensareu ... Quina barra, no? Avui és el seu dia !! i teniu raó però els vull dir com em fan sentir ....

Cris !!! Quién nos iba a decir que lo que empezó como una broma se convertiría en algo así ....
Nos conocimos en la Bisbal y al cabo de poco tiempo eramos inseparables. Tenemos un montón de anécdotas:
- las piedras medida cinco duros
- Mariscal
- Las fiestas de la Bisbal
- El accidente
- Nuestra cooperativa
- El vino de Rumanía
- Etc. etc. etc.
Fué una época estupenda que nunca olvidaremos !!!

Quiero que sepas que aunque hoy nos convertimos en cuñadas oficialmente, para mi siempre y ante todo serás primero mi amiga.

Cris !! Te hecho de menos pero la distància física que nos separa nunca vencerà a nuestra amistad.

Te quiero !!!

Ferran !!!
Que et puc dir avui que no t’hagi dit ja !
Que t’estimo gneen !!

Tenim uns record d’infància “ssssssstupendus”, recordo un munt de baralles amb tu que amb el temps s’han convertit en confidències i complicitat, tinc sort de tenir-te com a germà !!

Bé et vaig dir que no volia fer-te emocionar així que acabaré dient:
- Enhorabona per la persona que ets,
- gràcies per comptar amb mi per les estones bones i per les no tan bones
- i que ja saps per tot allò que necessitis estic al teu costat !!!

T’estimo Ferran !!!

Només unes paraules més i, ja acabo eh ?!!

Vull dir a en Gerard, a la Jana i a la Fiona que us estimo molt, als meus pares, gràcies per tot el que heu fet i pel que feu per nosaltres, i a tots els presents, que sou tots la meva família, gràcies per venir i per escoltar-me.

Bon dia a tothom,
He penjat una foto, una mica antiga, d'uns "potets" que vaig fer a la Bisbal d'Empordà, tot i que he de dir que hi ha alguns que els vaig regalar, defecte professional, altres encara volten per casa.
Tots són tornejats, alguns engalbats parcialment, però el més característic de tots és la cuita amb reducció. Per aquest motiu queden de color negre.
Espero que us agradin !!
Una abraçada
Olga