Si ! Renoi!
Fa més d'un mes que no escric aquí, he de reconèixer que fa una mica de mandra escriure només per a tu (o sia per a mi), ja que ara per ara no em llegeix ningú.
Bé Olga, no t'amoïnis de fet el vas fer per a tu i per tenir un lloc on dir allò que de vegades no goses dir, no? doncs endavant noia !!!!
Entrem en època de Nadal, la veritat és que són unes festes que si no fos per la canalla no tindrien gaire sentit per mi.
Les gaudeixo a través de la Jana, sobretot, però la Fiona també li agrada, sobretot el calendari d'advent que ens va regalar el tiet Mimi i que ens ofereix una mini xocolatina cada dia. És una xocolatina petita però tant la Jana com la Fiona encara, aquest any, consenteixen a compartir-la de bon grat, gaudint-la dedebó. Quin gust !!!
Les felicitacions de Nadal que la Jana ha volgut regalar als companys de la seva classe (els peixos) són molt maques. Hem retallat quadrats de 10 x 10 en una cartolina platejada, els hem retallat amb unes tisores de ziga-zaga i les ha decorat amb tub de cola amb purpurina color verd i color or i ha enganxat unes estrelletes vermelles. Precioses !! Al radera ha escrit amb lletra lligada Bon Nadal i ha signat !! si, si, signat, el seu nom i després un "guixot" per sobre. Se'ns fa gran. També hi hem posat un trocet de magnet per poder-la posar a la nevera de casa, espero que els agradi i la Jana estigui ben cofoia.
D'aquí a pocs dies plantarem el naixement, serà el primer any en que la Fiona pugui "jugar" amb les figuretes del pessebre. Espero que li agradi. La felicitat de la Jana està assegurada quan li diguem que hem de fer els preparatius..., anar a buscar una miqueta de molsa, preparar el riu de plata, la neu amb farina, trobar les figuretes amb tots els accessoris, una feinada pels grans però que els petits valoren, només cal veure'ls-hi la carona.
També vindrà el Tió, uy, uy, uy! L'any passat a la Jana el Sr. Tió abans de venir li va escriure una carta. Espero que aquest any no tingui massa feina i no se la descuidi perquè ahir ja em va dir que l'esperava. Potser m'hi posaré ara una estona.
Els regals és el pitjor !!! Ja sé que a mi també em fan il·lusió quan els rebo, però haver d'aguantar les marabuntes de gent que intenta fer igual que jo ... no m'agrada.
Hauria de fer una repassada de tots els regals que tinc pendents de comprar perquè de ben segur en son una pila. Tió aquí, tió allà, reis aquí, reis allà....
Bé Olga, ara ves a posar-te la pell de Tió i ... a escriure que ja t'agrada.
dijous, 11 de desembre del 2008
dijous, 6 de novembre del 2008
Sensacions, un escrit des de l'Empordà
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
SENSACIONS
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Un tema com qualsevol altre, una vida plena de sensacions que et fan ser com ets a cada moment, et fan sentir bé o malament, et fan plorar o riure amb desmesura ... he tingut sort !
És per vosaltres que he tingut sort de sentir-me bé en moltes ocasions, també de tenir decepcions i pèrdues, que m’han fet valorar allò que tinc i apreciar, encara més, allò que vaig perdre.
La més gran de les sensacions, l’amistat, saber donar sense esperar res a canvi, rebre sense haver de demanar, la gran sensació de tenir un germà que és un amic. Una gran persona.
La sensació d’una olor coneguda, la olor entranyable de la mare, la olor de casa teva, la olor de la teva gent, quina sensació, oi?. La sensació que produeix un color, el verd, tranquil.litat i pau, el vermell, passió ... què fort !!. La sensació d’alegria d’una cançó o, pel contrari, d’emoció continguda que és capaç d’entristir-te.
El xiulet del vent, el tacte dels teus cabells, el gust del cafè, les paraules de consol, el veure't, ensumar una flor.
La sensació d’intuïr qui sóc, per on camino, amb qui vull estar i amb qui no, on està el meu lloc, la certesa de saber que la meva vida es trova allà on soc i també allà d’on vinc.
Tinc una bona sensació, tinc il.lusió, estic alegre i sóc feliç.
La sensació que em produeix un amic, la necessitat de veure una persona, l'alegia d’estar bé amb tu, la sensació d’expressar-me ballant, de sentir la música. La sensació de poder-me enamorar, enamorar-me d’un pam de terra, d’una mirada, d’una carícia a la cara...
La sensació de sentir-me estimada, a vegades més del que em sembla. M'estimes?. La sensació que tinc en reunir el valor suficient per ser agosarada i dir el que sento.
La vida és plena d’aquests moments, grans i petits, tots necessaris per crèixer i, compartir-los, per mi, el més important, un comiat sense tu no seria el mateix, una abraçada sense tu no seria una abraçada, una profunda mirada no seria el mateix, una posta de sol no seria el mateix sense tu.
Tu sou tantes i tantes persones, cada persona un moment diferent, cada persona una sensació perfecte.
M’agradaria que em diguessis quina sensació produeixo, por o alegria, amistat o indiferència, vergonya o amor, groc o verd, dolç o pel contrari salat.
Intento fer sempre allò que necessito, necessito parlar, riure, estar, però també plorar. Plorar , quina gran sensació, oi? Pot ser bona o pot ser fatal. Ploro de l’emoció que em produeix passejar pel poble que he decidit conèixer, ploro per dins en veure que pateixes, ploro d’alegria en veure que ets capaç de valorar-te, t’estimo. Quina sensació !!!
La sensació que vaig tenir en prendre la decisió meditada i alhora esbojarrada de venir a l’Empordà. La necessitat de trovar noves sensacions que potser, i només potser, s’havien fet qüotidianes a la ciutat. Aprendre i tornar a valorar aquelles coses que tinc dins meu i havia oblidat. La sensació de necessitar tornar, l’alegria en entrar a casa, l’emoció de la teva veu. Et necessito.
La passió que sento per la terra, el mar, la vida, una vida plena, l’amor que sento en veure un neixement, la mort del dia que sempre significa el despertar de la nit, l’amor que em produeix escriure.
Les gràcies a tantes persones de les que en aquests moments me’n recordo i de les que rebo sensacions, gràcies a totes elles que sens dubte formen part de la meva vida.
TINC SORT !!!
La Bisbal d’Empordà 2001
SENSACIONS
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Un tema com qualsevol altre, una vida plena de sensacions que et fan ser com ets a cada moment, et fan sentir bé o malament, et fan plorar o riure amb desmesura ... he tingut sort !
És per vosaltres que he tingut sort de sentir-me bé en moltes ocasions, també de tenir decepcions i pèrdues, que m’han fet valorar allò que tinc i apreciar, encara més, allò que vaig perdre.
La més gran de les sensacions, l’amistat, saber donar sense esperar res a canvi, rebre sense haver de demanar, la gran sensació de tenir un germà que és un amic. Una gran persona.
La sensació d’una olor coneguda, la olor entranyable de la mare, la olor de casa teva, la olor de la teva gent, quina sensació, oi?. La sensació que produeix un color, el verd, tranquil.litat i pau, el vermell, passió ... què fort !!. La sensació d’alegria d’una cançó o, pel contrari, d’emoció continguda que és capaç d’entristir-te.
El xiulet del vent, el tacte dels teus cabells, el gust del cafè, les paraules de consol, el veure't, ensumar una flor.
La sensació d’intuïr qui sóc, per on camino, amb qui vull estar i amb qui no, on està el meu lloc, la certesa de saber que la meva vida es trova allà on soc i també allà d’on vinc.
Tinc una bona sensació, tinc il.lusió, estic alegre i sóc feliç.
La sensació que em produeix un amic, la necessitat de veure una persona, l'alegia d’estar bé amb tu, la sensació d’expressar-me ballant, de sentir la música. La sensació de poder-me enamorar, enamorar-me d’un pam de terra, d’una mirada, d’una carícia a la cara...
La sensació de sentir-me estimada, a vegades més del que em sembla. M'estimes?. La sensació que tinc en reunir el valor suficient per ser agosarada i dir el que sento.
La vida és plena d’aquests moments, grans i petits, tots necessaris per crèixer i, compartir-los, per mi, el més important, un comiat sense tu no seria el mateix, una abraçada sense tu no seria una abraçada, una profunda mirada no seria el mateix, una posta de sol no seria el mateix sense tu.
Tu sou tantes i tantes persones, cada persona un moment diferent, cada persona una sensació perfecte.
M’agradaria que em diguessis quina sensació produeixo, por o alegria, amistat o indiferència, vergonya o amor, groc o verd, dolç o pel contrari salat.
Intento fer sempre allò que necessito, necessito parlar, riure, estar, però també plorar. Plorar , quina gran sensació, oi? Pot ser bona o pot ser fatal. Ploro de l’emoció que em produeix passejar pel poble que he decidit conèixer, ploro per dins en veure que pateixes, ploro d’alegria en veure que ets capaç de valorar-te, t’estimo. Quina sensació !!!
La sensació que vaig tenir en prendre la decisió meditada i alhora esbojarrada de venir a l’Empordà. La necessitat de trovar noves sensacions que potser, i només potser, s’havien fet qüotidianes a la ciutat. Aprendre i tornar a valorar aquelles coses que tinc dins meu i havia oblidat. La sensació de necessitar tornar, l’alegria en entrar a casa, l’emoció de la teva veu. Et necessito.
La passió que sento per la terra, el mar, la vida, una vida plena, l’amor que sento en veure un neixement, la mort del dia que sempre significa el despertar de la nit, l’amor que em produeix escriure.
Les gràcies a tantes persones de les que en aquests moments me’n recordo i de les que rebo sensacions, gràcies a totes elles que sens dubte formen part de la meva vida.
TINC SORT !!!
La Bisbal d’Empordà 2001
dimecres, 5 de novembre del 2008
dimarts, 4 de novembre del 2008
El primer viatge !!!
Va ser el nostre primer viatge, te'n recordes ?!
Una experiència de convivència on tots dos ens vam posar a prova per saber si havien o no de donar un pas més en la nostra relació.
Va ser una experiència enriquidora, et vaig conèixer de nit, de dia, cansat i content però sobre tot, il·lusionat per recòrrer una illa amb mi.
Gràcies per compartir aquells dies i tota la resta.
divendres, 24 d’octubre del 2008
És l'hora de començar
Volia fer quelcom per continuar, voliar continuar fent quelcom, així que avui començo i espero que sigui una experiència agradable i enriquidora per a tots.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)