--------------------------------------------------------------------------------------------------------
SENSACIONS
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Un tema com qualsevol altre, una vida plena de sensacions que et fan ser com ets a cada moment, et fan sentir bé o malament, et fan plorar o riure amb desmesura ... he tingut sort !
És per vosaltres que he tingut sort de sentir-me bé en moltes ocasions, també de tenir decepcions i pèrdues, que m’han fet valorar allò que tinc i apreciar, encara més, allò que vaig perdre.
La més gran de les sensacions, l’amistat, saber donar sense esperar res a canvi, rebre sense haver de demanar, la gran sensació de tenir un germà que és un amic. Una gran persona.
La sensació d’una olor coneguda, la olor entranyable de la mare, la olor de casa teva, la olor de la teva gent, quina sensació, oi?. La sensació que produeix un color, el verd, tranquil.litat i pau, el vermell, passió ... què fort !!. La sensació d’alegria d’una cançó o, pel contrari, d’emoció continguda que és capaç d’entristir-te.
El xiulet del vent, el tacte dels teus cabells, el gust del cafè, les paraules de consol, el veure't, ensumar una flor.
La sensació d’intuïr qui sóc, per on camino, amb qui vull estar i amb qui no, on està el meu lloc, la certesa de saber que la meva vida es trova allà on soc i també allà d’on vinc.
Tinc una bona sensació, tinc il.lusió, estic alegre i sóc feliç.
La sensació que em produeix un amic, la necessitat de veure una persona, l'alegia d’estar bé amb tu, la sensació d’expressar-me ballant, de sentir la música. La sensació de poder-me enamorar, enamorar-me d’un pam de terra, d’una mirada, d’una carícia a la cara...
La sensació de sentir-me estimada, a vegades més del que em sembla. M'estimes?. La sensació que tinc en reunir el valor suficient per ser agosarada i dir el que sento.
La vida és plena d’aquests moments, grans i petits, tots necessaris per crèixer i, compartir-los, per mi, el més important, un comiat sense tu no seria el mateix, una abraçada sense tu no seria una abraçada, una profunda mirada no seria el mateix, una posta de sol no seria el mateix sense tu.
Tu sou tantes i tantes persones, cada persona un moment diferent, cada persona una sensació perfecte.
M’agradaria que em diguessis quina sensació produeixo, por o alegria, amistat o indiferència, vergonya o amor, groc o verd, dolç o pel contrari salat.
Intento fer sempre allò que necessito, necessito parlar, riure, estar, però també plorar. Plorar , quina gran sensació, oi? Pot ser bona o pot ser fatal. Ploro de l’emoció que em produeix passejar pel poble que he decidit conèixer, ploro per dins en veure que pateixes, ploro d’alegria en veure que ets capaç de valorar-te, t’estimo. Quina sensació !!!
La sensació que vaig tenir en prendre la decisió meditada i alhora esbojarrada de venir a l’Empordà. La necessitat de trovar noves sensacions que potser, i només potser, s’havien fet qüotidianes a la ciutat. Aprendre i tornar a valorar aquelles coses que tinc dins meu i havia oblidat. La sensació de necessitar tornar, l’alegria en entrar a casa, l’emoció de la teva veu. Et necessito.
La passió que sento per la terra, el mar, la vida, una vida plena, l’amor que sento en veure un neixement, la mort del dia que sempre significa el despertar de la nit, l’amor que em produeix escriure.
Les gràcies a tantes persones de les que en aquests moments me’n recordo i de les que rebo sensacions, gràcies a totes elles que sens dubte formen part de la meva vida.
TINC SORT !!!
La Bisbal d’Empordà 2001
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada