dilluns, 27 de juliol del 2009

Casament Cris i Ferran

Hola,

Ja veieu em van demanar si voldria dir unes paraules a la cerimònia i no vaig poder rebutjar l’oferiment, m’encanta parlar !!

Hauria de parlar d’ells, de com s’estimen, del projecte que avui formalitzen, del seu futur junts, però .... no ho faré.

Tot això queda entès avui amb el pas que fan davant tots nosaltres.

Avui parlaré de mi !!! I pensareu ... Quina barra, no? Avui és el seu dia !! i teniu raó però els vull dir com em fan sentir ....

Cris !!! Quién nos iba a decir que lo que empezó como una broma se convertiría en algo así ....
Nos conocimos en la Bisbal y al cabo de poco tiempo eramos inseparables. Tenemos un montón de anécdotas:
- las piedras medida cinco duros
- Mariscal
- Las fiestas de la Bisbal
- El accidente
- Nuestra cooperativa
- El vino de Rumanía
- Etc. etc. etc.
Fué una época estupenda que nunca olvidaremos !!!

Quiero que sepas que aunque hoy nos convertimos en cuñadas oficialmente, para mi siempre y ante todo serás primero mi amiga.

Cris !! Te hecho de menos pero la distància física que nos separa nunca vencerà a nuestra amistad.

Te quiero !!!

Ferran !!!
Que et puc dir avui que no t’hagi dit ja !
Que t’estimo gneen !!

Tenim uns record d’infància “ssssssstupendus”, recordo un munt de baralles amb tu que amb el temps s’han convertit en confidències i complicitat, tinc sort de tenir-te com a germà !!

Bé et vaig dir que no volia fer-te emocionar així que acabaré dient:
- Enhorabona per la persona que ets,
- gràcies per comptar amb mi per les estones bones i per les no tan bones
- i que ja saps per tot allò que necessitis estic al teu costat !!!

T’estimo Ferran !!!

Només unes paraules més i, ja acabo eh ?!!

Vull dir a en Gerard, a la Jana i a la Fiona que us estimo molt, als meus pares, gràcies per tot el que heu fet i pel que feu per nosaltres, i a tots els presents, que sou tots la meva família, gràcies per venir i per escoltar-me.